Resultats de la cerca

Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per la valldeGallinera, drenada per la rambla deGallinera anomenada després el Calapatar o riu Bullent, que corre entre els vessants septentrionals de les serres de la penya del Capellà, de la roca Foradada 861 m alt, del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals de la serra de la Safor 1011 m alt i de…

Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la valldeGallinera , drenada per la rambla deGallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell deGallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels…

Antic lloc de moriscs 56 focs, amb Alpatró, el 1602, fou de la senyoria del duc de Gandia Des del 1535 depèn eclesiàsticament d’Alpatró

De població morisca, fou atribuït, el s XVI, a la parròquia de Benirrama Aquest antic llogaret es conservava encara habitat al s XIX

Durà fins a l’exclaustració del 1835, després de la qual s’arruïnà i el solar fou convertit en un calvari públic

Un dels penyals que dominen la vall de Gallinera Ramon Dolç Les valls de Gallinera i Alcalà 27, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Enmig de les serres que caracteritzen l’accidentada comarca de la Marina Alta hi ha valls recòndites que trenquen la feréstega aspror del paisatge muntanyenc Gallinera i Alcalà en són bons exemples La presència morisca perviu com un fantasma en aquestes valls Els musulmans, desplaçats de les zones més fèrtils per la conquesta cristiana, es van veure obligats a poblar i conrear aquestes dures terres, fins a la seva expulsió El nom i l’aspecte…

Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la valldeGallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vallde Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vallde Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de…

Ocupa un eixamplament vall d’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, …

Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres deGallinera i…

El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, deGallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i deGallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió…